L’Estat del Benestar té futur (amb robots o sense)
Fotografia: Simon Kadula L’Estat del Benestar de què gaudim avui (sistema públic d’atenció sanitària, pensions, atur, educació) va ser una victòria de la classe treballadora organitzada . La fórmula, considerada per alguns països acostumats a donar lliçons com a “màgica”, no ho és en absolut. La recaptació d’impostos, lluny de ser igualitària, es va lluitar perquè fos justa i equitativa, i perseguia que qui més tingués més contribuís. D’entre la multitud d’incerteses que el futur ens depara, hi ha una pregunta que preocupa, especialment als sectors que auguren la fi de l’Estat del Benestar des de fa dècades: com es podrà sostenir aquest sistema quan l’automatització amortitzi els llocs de treball en paral·lel a la instal·lació de robots? Com veieu no parlo de “substitució”, carregada de connotacions negat...