Entrades

Glovo debe garantizar derechos y trabajo digno

Imatge
El modelo de negocio de Glovo en el mundo de las plataformas digitales no es solo un caso de éxito de innovación tecnológica, sino también de explotación laboral. Cambiar el departamento de recursos humanos por un algoritmo o sustituir las órdenes de un superior por notificaciones en una aplicación no transforma las relaciones laborales entre empresario y trabajador, ni es excusa para sortear la legislación laboral. El discurso de la libertad para decidir si trabajar como autónomo o contratado es una ilusión: Glovo no garantiza opciones reales para obtener ingresos dignos sin jornadas interminables y condiciones de trabajo precarias. Ser contratado implica tener los derechos de cualquier trabajador: cobrar si te pones enfermo, disfrutar de vacaciones pagadas, o cotizar para una pensión. Pero los repartidores de Glovo, como autónomos, están en fraude porque solo pueden trabajar para una plataforma que monopoliza sus ingresos. Si no trabajan las horas que les asignan, no reciben suficien...

De la Coca-Cola als algoritmes: què hi ha darrere la recepta del teu lloc de feina?

Imatge
La fórmula de la Coca-Cola és un dels misteris millor guardats del món: ningú no sap exactament quines són les proporcions ni què la fan tan addictiva.  Ara bé, tot i aquesta interessada opacitat, els consumidors podem estar relativament tranquils perquè la llei obliga a etiquetar clarament els ingredients, assegurant que qui tingui al·lèrgia o intolerància a algun d’ells pugui evitar consumir-lo. Però, què passa quan el nostre futur laboral depèn d’una “fórmula secreta” que no podem veure, comprendre, ni qüestionar? Aquí és on entren en joc els algoritmes empresarials, que afecten les nostres vides laborals sense cap etiqueta que ens permeti protegir-nos de possibles injustícies o discriminacions.  En moltes empreses aquestes fórmules misterioses —els algoritmes que decideixen qui treballa, com treballa i fins i tot quan treballa— són un autèntic enigma per a les persones treballadores.  Imaginem que una empresa utilitza un algoritme per repartir les tasques, contractar ...

Emma Igual, excelente compañera, ejemplar hasta el final

Imatge
Tuvimos el inmenso privilegio de compartir un tiempo valioso junto a Emma Igual. En el año 2016, en medio de una Europa que atravesaba una etapa de recortes y cerrazón hacia las personas refugiadas que huían del conflicto en Siria, DiEM25 emergió como un faro de esperanza, un espacio donde los valores europeos de solidaridad, acogida y defensa de los derechos humanos podrían florecer. Emma, desde el principio, se involucró apasionadamente en este proyecto político y llegó a convertirse en la primera coordinadora del grupo local en Barcelona. Cuando Emma se entregaba a una causa, lo hacía con un compromiso que dejaba todo lo demás en un segundo plano, incluso su vida privada. Pocos meses después, tuvimos el honor de continuar la labor que ella había iniciado, asumiendo la coordinación. Lo que aprendimos rápidamente de la actitud de Emma perdurará en nuestra memoria para siempre: para hacer las cosas bien y llevarlas hasta el final es imprescindible que haya pasión y, por encima de todo,...

El sindicalismo es esencial para humanizar la inteligencia artificial

Imatge
Las respuestas no solo dependen de la pregunta, sino de a quién va dirigida. La cuestión “que levante la mano a quien no le dé miedo el futuro laboral” puede provocar, sin duda, dos respuestas diametralmente diferentes. Por un lado, es probable que las personas que tengan una posición, a priori, social y económica cómoda y estable la eleven sin problema. Sin embargo, por otro lado, si el mismo planteamiento se le hace a la plantilla de una gran fábrica de vehículos de combustión, la proporción seguramente sea más baja. Lo que en realidad les asusta no es el futuro en sí, sino que lo que les aterra es su futuro laboral o, más concretamente, el pago de los créditos que hasta ahora dependían del salario asociado al rendimiento de su trabajo. Hoy en día orbitamos alrededor de diversas transiciones que son, principalmente, la ecológica, la energética y la digital. Las tres, además, tienen algo en común, y es que son imparables, revolucionarias y que el impacto se va a producir en todos y ca...

Descans i desconnexió digital, el repte del segle XXI

Imatge
  El coneixement dels drets laborals és una assignatura pendent, i no només de la gent més jove. No són pocs els casos on la solució a un conflicte a la feina es resol, “simplement”, aplicant una norma que ja contempla i soluciona el problema plantejat. Juntament amb l’organització sindical,  el coneixement dels marcs legals i normatius és la gran eina d’equilibri de poder en les relacions laborals per part de la classe treballadora .   D’entre els innombrables canvis que va suposar la pandèmia per al dia a dia de totes les persones, un dels impactes més gran que va provocar el confinament va ser la implementació accelerada del teletreball. Espanya era fins al març del 2020 el país europeu on menys es realitzava el treball a distància i, per contra, va ser l’Estat on més va créixer al conjunt dels 27 membres de la Unió Europea. Tot i que el presencialisme ha tornat amb força un cop han passat les restriccions pandèmiques, les dades reflecteixen dues tendències clares...

L’Estat del Benestar té futur (amb robots o sense)

Imatge
                                            Fotografia:  Simon Kadula L’Estat del Benestar de què gaudim avui (sistema públic d’atenció sanitària, pensions, atur, educació) va ser una victòria de la classe treballadora organitzada . La fórmula, considerada per alguns països acostumats a donar lliçons com a “màgica”, no ho és en absolut. La recaptació d’impostos, lluny de ser igualitària, es va lluitar perquè fos justa i equitativa, i perseguia que qui més tingués més contribuís. D’entre la multitud d’incerteses que el futur ens depara, hi ha una pregunta que preocupa, especialment als sectors que auguren la fi de l’Estat del Benestar des de fa dècades: com es podrà sostenir aquest sistema quan l’automatització amortitzi els llocs de treball en paral·lel a la instal·lació de robots? Com veieu no parlo de “substitució”, carregada de connotacions negat...

Digitalització i món laboral

Imatge
  Hi ha coses que, una vegada han entrat a la nostra vida, ho fan per quedar-se per sempre. Les persones tenim una capacitat d’adaptació tan gran que considerem que algunes de les revolucions tecnològiques més grans de la història, com l’electricitat, el telèfon, internet o el cotxe, sempre ens han facilitat la vida quan, en el millor dels casos, totes aquestes innovacions les van veure implementar per primer cop la generació dels nostres avis. La societat del segle XXI està immersa en una nova onada d’innovació, i no és menor a les abans esmentades: la digitalització i l’ús dels algoritmes. La seva importància rau, com en els casos anteriors, en què afecta de forma transversal a tots els aspectes de la nostra vida, des de la forma que comprem béns de primera necessitat, com ens relacionem, noves pràctiques i modalitats de treball o la regulació dels horaris laborals. De la mateixa manera que quan van entrar en funcionament els primers cotxes no hi havia semàfors, carnets de condui...