Investigació sobre la memòria franquista que viu als carrers de Sant Vicenç dels Horts

El debat sobre la necessitat de posar nom al nou parc que ocupa l'espai de l'antiga escola Joan Juncadella ha generat una onada de reflexió a Sant Vicenç dels Horts. La proposta de Crit de Pit d'homenatjar la vicentina Virginia Amposta és només la punta visible d’un iceberg que revela la necessitat d'una revisió més àmplia dels noms dels carrers al municipi amb perspectiva de gènere i de memòria històrica.

Per a dur a terme aquesta necessària investigació, es va accedir a l'arxiu municipal, on es van trobar les actes que documentaven la proposta i l'aprovació dels noms d'aquests carrers, amb detalls que aporten una nova llum sobre el context històric d'aquests canvis.

Un passat (i pressent) marcadament amb influència franquista als nostres carrers

El 18 de febrer de 1940, el carrer "M. José Duran" va substituir el de "Solá" sota l'alcaldia de Buenaventura Cortadella Colell. L'acta relata com la comissió nomenada per assignar noms als carrers i "rectificar alguns dels inadequats" va aprovar per unanimitat diversos canvis, incloent la substitució de "carrer Barcelona" pel de "José Antonio" i la "Plaza de la República" per la "Plaza del Caudillo". La justificació darrere d'aquests canvis no deixa espai a dubtes sobre l’afiliació política del consistori d’aquella època.

El 2 de desembre de 1940, el carrer Ramon Camps va ser oficialment reconegut en una altra acta, amb José Mallol Casanovas com a alcalde. A proposta d'Acción Católica, es van aprovar sense discussió canvis que incloïen la denominació del carrer sense nom adjacent al Centre Catòlic com a Ramon Camps. També es va aprovar el canvi del carrer "Prat de la Riba" pel de "Calle de 18 de Julio de 1936", reafirmant l’orientació franquista del consistori.

 Mossèn Duran i Ramon Camps, qui van ser?

Les investigacions han revelat que la justificació per a aquests noms es basa en un manifest del bàndol feixista imprès a Molins de Rei el desembre de 1940. Aquest document, que glorifica figures com Mossèn Duran i Ramon Camps, els presenta com a màrtirs de la "causa nacional". No obstant això, una anàlisi més detallada mostra una realitat més complexa.

Mossèn Duran, nomenat el 1927, és presentat com una figura de gran pietat, però les actes revelen la seva oposició oberta a les autoritats republicanes locals, fins i tot negant-se a lliurar les claus del cementiri municipal. Ramon Camps, en canvi, és descrit com un fervent defensor de la dreta extrema, i els seus escrits revelen un rebuig actiu cap als nous ideals republicans.

Recuperem la Virginia Amposta

En aquest context, la figura de Virginia Amposta emergeix com una icona de resistència i sacrifici. Activista, dirigent política i mestra, Amposta va ser assassinada pel règim franquista juntament amb altres deu persones, un episodi que ha quedat gravat en la memòria històrica de Viladecans, on ja se li ha dedicat un carrer.

La reiterada negativa de Sant Vicenç dels Horts a retre-li homenatge contrasta amb la seva importància històrica i planteja una qüestió sobre la capacitat del municipi per reconciliar-se amb el seu passat. En un moment en què moltes ciutats revisen els seus símbols públics per reflectir valors democràtics i inclusius, Sant Vicenç té l'oportunitat d'unir-se a aquest moviment i reconèixer el paper de figures com Virginia Amposta.

Aquest procés d’investigació no només ofereix una oportunitat per comprendre millor la història local, sinó que també obre la porta a un debat necessari sobre quins valors han de representar i transmetre els noms dels nostres carrers i places.